Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Ruta per la Serra de Ponent
A la Serra de Ponent visitarem des de llocs tan coneguts com el bosc de la Font del Ràdium fins a d’altres de més amagats per als granollerins com el bosc de Can Pagès
El punt de sortida de l’itinerari és la plaça de Sant Tomàs d’Aquino, al costat del riu Congost, darrere dels instituts. Tombem a l’esquerra, pel pont que travessa el riu Congost, per anar per l’avinguda de l’Estació del Nord a trobar l’estació Granollers-Canovelles.
Creuem la via del ferrocarril pel pas soterrat que hi trobem i tombem a la dreta al final de l’avinguda. Un cop a l’altra banda de la via, pugem pel carrer Sant Ferran cap a la verneda de Can Gili. A la verneda, ens podem fixar en l’alzina de la Terra Alta, els pollancres i els àlbers que formen l’espai natural.
Deixem la verneda enrere per entrar a la serra de Ponent i seguim el primer trencall que s’enfila cap a l’esquerra. Després d’una petita pujada, podem gaudir d’un paisatge amb camps oberts a la nostra dreta; el bosc de Can Pagès, a mà esquerra; en primer terme, la ciutat darrere del bosc, i les serralades properes, com a sostre de tot plegat.
Ens endinsem a la serra de Sant Nicolau seguint les indicacions “font del Ràdium”, pel camí dels Escanyats, que s’enfila pels camps, baixa per una arbreda i ens acaba conduint al bosc de la Font del Ràdium. La vegetació que trobem en aquest espai va des de nuclis de canyar als marges fins a oms, roures, àlbers i arbustos com l’arç blanc o el sanguinyol.
Deixem enrere aquest espai natural per dirigir-nos cap al bosc de Sant Nicolau. Pel camí trobem la Protectora d’Animals de Granollers, hi passarem per davant i seguirem el camí sense desviar-nos. A la dreta, trobarem el bosc de Sant Nicolau, i a l’esquerra, camps de conreu. Continuarem pel camí, ara sempre de baixada, fins a arribar al camí de Can Puça. Girem a l’esquerra i agafem el camí que passa pel costat del mas, a la vora de la via del ferrocarril. Al llarg del camí ens trobem amb el dispers bosc del Molí de Capellans i, pocs metres després, arribem a la pineda sud del bosc de Can Pagès, ubicada sobre un petit turonet.
Continuem pel mateix camí per travessar les vies per un pas soterrat. Seguim ara pel polígon industrial pel carrer d’Arenys per arribar a la passera de fusta del riu Congost. Travessem el riu i tornem a la zona dels instituts.
Riu Congost
El riu Congost neix a Aigües Partides (Centelles, Osona) i travessa la comarca del Vallès Oriental de nord a sud. En arribar a Montmeló s’uneix al riu Mogent i forma el Besòs. Amb una longitud de 41 km, rep el seu nom del pas estret pel qual discorre entre els Cingles de Bertí i el Montseny, si bé els documents medievals l’esmenten com vallense, és a dir Vallès. Es caracteritza pel seu règim irregular, amb èpoques d’estiatge però també de notables crescudes com les de 1642, 1898, 1943, 1944, 1962 i 1994.
La Verneda de can Gili
La Verneda de Can Gili té una superfície de 13 Ha i ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gili, entre els barris de Terra Alta i Can Gili de Granollers, i a un costat de la carretera de Lliça d’Amunt a Granollers. Formava part de les terres de la masia de Can Gili.
L’Ajuntament de Granollers, va restaurar la masia com a centre cívic.
Alzina de la Terra Alta
Es troba a la cruïlla del carrer de Sant Ferran i el carrer de Sant Marc. Està catalogada al Catàleg d’Elements Botànics d’Interès Local.
És una alzina de capçada arrodonida, que per la seva situació, ha viscut molts anys sense competència amb altres arbres i ha desenvolupat un port majestuós. En ser un arbre de fulla perenne, a l’hivern destaca entre la resta d’arbres caducifolis del voltant.
Font del Ràdium
L’espai natural de la Font del Ràdium té una superfície de 18 Ha. Rep el nom de la font que hi havia en aquest indret, que es deia tenia propietats medicinals. Moltes persones anaven d’excursió o a buscar aigua. La font estava en una esplanada dins del bosc, l’aigua sortia en la part baixa d’una columna d’una mica més de dos metres d’alçada feta d’obra i decorada amb petites rajoles a 3 diferents nivells. Disposava d’un mur baix circular i al centre hi havia el desguàs de la font. Als dos costats disposava d’uns seients de pedra, formant una semi circumferència.
L’aigua havia estat comercialitzada durant una època amb el nom d’aigua de Palou, segons la propaganda de principis del segle passat, es deia que era una aigua excel·lent i medicinal amb diferents elements químics i un component principal radioactiu, que es considerava beneficiós per la salut.