La Porxada, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, és el monument més representatiu de Granollers, i únic de les seves característiques a Catalunya i a l’Estat. Va ser construïda el segle XVI com a llotja de gra a la plaça Major. Formada per 15 columnes, sota una teulada de quatre vessants, va acabar allotjant el mercat municipal a partir del 1872. Durant la Guerra Civil va patir el bombardeig del 31 de maig del 1938 i en va quedar danyada una part, que es va reconstruir el 1940, tal com s’indica a la biga que hi ha sota la coberta. A més d’aquesta rehabilitació, trobem altres dates gravades a les bigues: 1751, 1888 i 1985.

Les muralles van envoltar la ciutat de Granollers des de finals del segle XIII fins a mitjan segle XIX. La muralla medieval tenia forma hexagonal, feia 816 metres de perímetre i estava protegida per torres de defensa enllaçades entre si a través pels anomenats corredossos, nom popular amb el qual es coneixia el camí de ronda.

Al segle XVI, sobre els portals d’entrada es van construir capelles dedicades a diferents sants. Encara avui es conserven dues d’aquestes capelles: la de santa Esperança i la de santa Anna. A dia d’avui, es poden apreciar restes de les muralles en diversos punts del centre històric.

El 2009 es va inaugurar l’Adoberia dels Ginebreda, centre d’interpretació històrica del Granollers medieval. Aquí podràs descobrir com feien l’adob de les pells i la transformació del Granollers medieval, que es caracteritza principalment per les muralles, el comerç agrícola i la producció del sector de l’adobament.

L’Adoberia dels Ginebreda es troba al subsol de la plaça de l’església i el carrer Ricomà. Des del segle XVI fins al XIX es va utilitzar com a centre de la indústria d’adobament. És l’única adoberia que s’ha conservat en bon estat de les sis de què es té constància a Granollers.

Granollers va ser una ciutat castigada per la Guerra Civil. Va patir diversos bombardejos, dels quals, el del 31 de maig del 1938 va ser el més devastador. Més de 200 persones van perdre la vida i moltes altres van quedar ferides. És per això que es van construir nombrosos refugis.

El refugi de la plaça de Maluquer i Salvador es va utilitzar per protegir els civils dels bombardejos a la Guerra Civil. Té una capacitat per a 450 persones i compta amb quatre sales comunicades entre si, amb un respirador a la plaça i un passadís comú de 25 metres de llarg.

El campanar és l’únic vestigi que queda in situ de l’antiga església gòtica de Sant Esteve, edificada al segle XV sobre l’edifici romànic. L’actual església de Sant Esteve és dels anys quaranta del segle XX. El 1936, durant la Guerra Civil espanyola, l’església va ser totalment destruïda i es van utilitzar les seves pedres per construir els refugis antiaeris.

Està formada per tres pavellons: un de central i dos de laterals. La torre té una alçada de 34 metres i uns finestrals d’estil gòtic; a la seva base es poden observar les restes de l’antiga portalada romànica.

La Sala Francesc Tarafa va ser construïda durant els segles XIV i XV. En els seus inicis, es va utilitzar com a hospital fins a l’any 1844, moment en què es va traslladar a l’antic convent dels Caputxins. També va funcionar com a magatzem i escola. El 1926 es va restaurar i es va transformar en una biblioteca fins al 1995.

Actualment, aquesta sala s’utilitza per a nombrosos esdeveniments i és el lloc idoni per poder veure una gran varietat d’actes culturals que organitza Granollers. Té un aforament de 160 persones.

La Casa del Conestable deu el seu nom al fet que en aquest lloc, el 1466, va morir Pere de Portugal, el
Conestable. Aquest és un dels edificis amb més història de la ciutat.

Va ser l’antiga casa dels Tagamanent, però avui dia només es conserva el nucli de la residència. Són d’interès la
façana principal, la seva arquitectura, els arcs i els finestrals gòtics de les diverses plantes de l’antic palau.

L’Ajuntament de Granollers està situat al centre de la ciutat, a la mateixa plaça de la Porxada.

A la fi del segle XVI, a causa del seu mal estat, la Casa de la Vila es va restaurar i es va convertir en l’actual
Ajuntament de Granollers. L’antic edifici el va reformar l’arquitecte Simó Cordomí entre els anys 1902 i 1904.
Realitzat amb criteris modernistes dins els corrents estètics neogòtics. En destaquen la balconada i les escultures
aplicades a la façana, obra de l’escultor Josep Maria Barnadas.

L’Hospital Asil és d’estil modernista i està edificat al voltant d’un pati. Va ser inaugurat l’any 1923 i és una obra de l’arquitecte Josep Maria Miró.

L’Hospital de Granollers va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels seus ciutadans, que amb petites aportacions van col·laborar en la construcció d’aquest edifici modernista.

Des de l’any 2007 disposa de la seva pròpia àrea de recerca i innovació amb l’objectiu de fomentar l’activitat científica dels investigadors en l’àmbit sanitari.

Roca Umbert. Fàbrica de les Arts és l’espai per excel·lència dedicat a la creativitat, la innovació i la cultura. Situat al centre de Granollers, en una antiga fàbrica tèxtil de més de 20.000 m2, és avui un centre de producció, formació i difusió de la creació artística.

En aquest equipament s’ha conservat La Tèrmica, la central que transformava i distribuïa l’energia de l’antiga fàbrica, exemple de l’arquitectura industrial de mitjan segle XX.