El recorregut comença al Parc del Congost i ressegueix el marge esquerre del riu Congost pel passeig Fluvial. Al mur de formigó de la canalització podem veure els plafons de l’exposició “Mira el Congost!”, amb informació sobre el riu i la seva biodiversitat. Tot seguit, i després de passar per sota de la carretera, passarem a la vora de les Pistes d’Atletisme de Granollers. A continuació arribarem al Parc Firal, un espai verd que acull la Fira de l’Ascensió i altres esdeveniments.

Can Bassa és una de les masies més antigues de Palou. Masia aïllada, es troba a prop de l’antic camí Reial o camí de Vic, al Pla de Palou, rodejada de camps de conreus, al límit de la zona industrial. Aquesta masia dona nom al barri perquè les terres i el camí portaven el seu nom.

A la masia de Can Bassa podem observar un dels punts d’interès dedicat a l’aigua: una bassa d’aigua. Les basses d’aigua, normalment de formigó, s’utilitzen per aprofitar l’aigua. En molts casos serveixen per recollir les aigües pluvials i, així, poder tenir un reservori en cas de sequera o necessitat extraordinària. Moltes d’aquestes basses es construïren quan Palou produïa cànem.

L’anomenada Torre de les Aigües és en realitat un conjunt de construccions que podrien tenir el seu origen en una torre de defensa. El nom l’hi dona la capella amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus, invocada pels beneficis de la pluja, situada a l’interior de la casa. A més a més, una llegenda de Jaume Maspons Camarasa explica que una dona d’aigua es va casar amb l’home de la torre amb la condició que no li fos retret el seu origen. Es diu, però, que l’home de la torre no va ser capaç de guardar el secret i, per això, la dona va desaparèixer per sempre més. Actualment és un restaurant.

La casa està envoltada de camps i destaquen les dues grans basses rodones de formigó que encara disposen d’aigua per regar camps i conreus.

L’església de Sant Julià està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. De l’església original romànica, consagrada el 1103, no en queda res. L’actual, del segle XVI, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau amb volta de creueria i capelles laterals.

Al passeig del Dr. Fàbregas s’hi troben les escoles, les cases dels mestres i l’antic Ajuntament, obra de Jeroni Martorell, arquitecte format amb els arquitectes modernistes. Les escoles estan en un edifici aïllat d’estructura allargada de planta baixa. En conjunt, les escoles són un exponent de l’estil noucentista aplicat a una funció pública i pedagògica. Actualment són espais polivalents que formen part del centre cívic.

A l’església, al costat d’una petita àrea de descans, surt un petit camí sense asfaltar, el camí de Can Mayol, cap a Can Giró i Can Mayol. Si agafem el camí en direcció a Can Giró veurem els safarejos. En direcció a Can Mayol podrem veure un rec, trastalladors i el safareig i la sínia de Can Mayol.

Seguint pel cami Ral arribarem a la masia del Junyent, on es poden veure unes basses, un rec i el safareig, un dels més grans que es conserven.

El Junyent, com el seu nom indica, pertanyia als Junyent, com la Torre de les Aigües, i així ho certifica l’escut sobre la portalada de la casa. Aquesta masia va ser un hostal, situat dins la xarxa d’hostals que cobrien els antics camins rals (reials) per donar repòs i on s’allotjaven els traginers i caminants durant segles.

Continuem pel camí Ral fins a la carretera, tot passant per Can Malla i els seus horts, i resseguim la carretera pel marge per anar a buscar el riu. Un cop arribem al marge del riu un altre cop, passem per sota el pont i el seguim cap al sud per tal de visitar Can Cabanyes.

A l’espai hi trobem una zona boscosa, on predominen els pins i les alzines, un centre d’educació ambiental i un aiguamoll construït per a millorar la qualitat de l’aigua que retorna al riu procedent de la depuradora. Podem fer una volta als aiguamolls de l’espai natural per tal d’observar-los des dels diversos angles que ens ofereix la instal·lació.

Així, doncs, i per tal de tornar al nostre punt de sortida, podem resseguir el marge oest del riu en direcció nord fins a arribar a l’altura del punt de sortida i creuem la passera de fusta de darrere de la zona dels instituts.