L’Adoberia dels Ginebreda, centre d’interpretació històrica del Granollers medieval, ofereix, a través d’una museografia singular, la possibilitat de conèixer un complex artesanal preindustrial, juntament amb la història i el creixement de la ciutat de Granollers, des del segle  IX fins al segle XVIII.

És l’únic vestigi que queda in situ de l’antiga església gòtica de Sant Esteve, construïda al segle XV sobre l’edifici romànic. L’església actual es va construir entre els anys 1940 i 1942, després de ser enderrocada durant la Guerra Civil del 1936. Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l’església gòtica.

La Porxada, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, és el monument més representatiu de Granollers, i únic de les seves característiques a Catalunya i a l’Estat.  Va ser construïda el segle XVI com a llotja de gra a la plaça Major. Formada per 15 columnes, sota una teulada de quatre vessants, va acabar allotjant el mercat municipal a partir del 1872. Durant la Guerra Civil va patir el bombardeig del 31 de maig del 1938 i en va quedar danyada una part, que es va reconstruir el 1940, tal com s’indica a la biga que hi ha sota la coberta. A més d’aquesta rehabilitació, trobem altres dates gravades a les bigues: 1751, 1888 i 1985.

La plaça de la Porxada acull alguns edificis singulars, com els dos casals del segle XVI.

El número 28 és un edifici representatiu de l’arquitectura dels segles XVI i XVII. Durant el primer quart del segle XX, s’hi van fer algunes reformes, però no desvirtuen el seu origen medieval. En un dels portals de la planta baixa hi ha la data del 1541.

El casal del número 30 és del segle XVI i es va reformar als anys setanta del segle XX. Actualment conserva tres finestres de tipus goticorenaixentista on són ben visibles diverses figures d’angelets i rostres de dames i cavallers.

Granollers va estar envoltada de muralles des de finals del segle XIII fins a mitjan segle XIX. Avui dia es poden observar algunes restes de muralla del segle XVI des de l’interior de l’Adoberia dels Ginebreda i des de l’interior de la Biblioteca Can Pedrals. La muralla medieval tenia forma hexagonal, feia 816 metres de perímetre i estava protegida per torres de defensa enllaçades entre si a través pels anomenats corredossos, nom popular amb el qual es coneixia el camí de ronda.

Al segle XVI, sobre els portals d’entrada es van construir capelles dedicades a diferents sants. Encara avui es conserven dues d’aquestes capelles: la de santa Esperança i la de santa Anna.

Antic hospital de la ciutat, documentat des de l’any 1328. Va ser reformat l’any 1926 per l’arquitecte M. J. Raspall, referent del Modernisme a la comarca, per convertir-lo en biblioteca. A la façana es van col·locar dos finestrals gòtics procedents d’un antic habitatge i l’interior es va decorar amb elements modernistes.

Restaurat l’any 2001, Can March és un dels casals més ben conservats de la ciutat.

A la cantonada de la plaça de l’Oli, número 4, hi ha Can March, un edifici molt ben conservat amb interessants mènsules i escuts a les finestres. Tot i que ha patit modificacions al llarg del segle XX, no ha perdut  el seu caràcter medieval. A la façana principal del carrer Dr. Riera hi ha el portal d’entrada amb una gran porta d’arc de mig punt allindanada.

De l’antic Casal dels Tagamanent avui només queda la part central del palau del segle  XV, situat al carrer de Sant Roc. En aquest edifici va morir el 1466 el conestable Pere de Portugal i per això es coneix popularment com la Casa del Conestable. Són d’interès, a la façana principal de l’edifici, el portal d’entrada amb un arc de mig punt, el finestral gòtic a la planta noble i la finestra de la segona planta.

A l’entorn de la plaça Major (la plaça de la Porxada actual) s’articulaven altres places més petites que acollien la venda de diversos productes el dia de mercat i encara conserven el nom: la plaça de les Olles, la dels Cabrits i la de l’Oli. D’altres han perdut el nom, com la de la Fruita i la del Blat, tot i que encara se’n coneix la ubicació.