Ruta pel Granollers modernista i noucentista

Granollers és una ciutat que conserva elegants edificis de l’època modernista

 

El recorregut transcorre pel centre de la ciutat, on es visiten algunes de les cases més representatives d’aquesta època.

 

Aquesta ruta modernista per Granollers, d’aproximadament una hora de durada, és un retorn al passat industrial de grans habitatges i façanes amb un encant únic.

 

Des de mitjans del segle XIX, Granollers va començar a experimentar un fort creixement econòmic, sobretot industrial; el comercial ja es venia desenvolupant des de l’època medieval.

Això va comportar la construcció de nombrosos edificis públics (l’Ajuntament, escoles i centres sanitaris), fàbriques, cases per als obrers i grans habitatges per a la gent benestant, tots d’estil modernista i noucentista.

 

Aquestes construccions van ser projectades per arquitectes de renom com ara F. Mariné, J. Martorell, S. Cordomí o A. Ruiz, però el màxim representant del Modernisme a la comarca va ser M. J. Raspall.

 

Molts d’aquests edificis també formen part de la ruta “Modernisme d’estiueig” del Vallès Oriental

 

Hospital Asil de Granollers (1923)

L’Hospital Asil de Granollers, impulsat per Francesc Ribas i Serra, és un edifici modernista construït com un conjunt de tres pavellons. A les façanes cal destacar la utilització de totxo de cara vista. És un conjunt auster però singular, decorat amb una imposta ceràmica senzilla que unifica els tres pavellons.

Adreça: av. Francesc Ribas, s/n

Ajuntament de Granollers (1904)

L’Ajuntament de Granollers està situat al centre de la ciutat, a la mateixa plaça de la Porxada.

 

A la fi del segle XVI, a causa del seu mal estat, la Casa de la Vila es va restaurar i es va convertir en l’actual Ajuntament de Granollers. L’antic edifici el va reformar l’arquitecte Simó Cordomí entre els anys 1902 i 1904. Realitzat amb criteris modernistes dins els corrents estètics neogòtics. En destaquen la balconada i les escultures aplicades a la façana, obra de l’escultor Josep Maria Barnadas.

Adreça: plaça de la Porxada, 6
Visita virtual
https://roundme.com/tour/219012/view/610532/

Sala Francesc Tarafa (s. xiv)

Antic hospital de la ciutat, documentat des de l’any 1328. Va ser reformat l’any 1926 per l’arquitecte M. J. Raspall, referent del Modernisme a la comarca, per convertir-lo en biblioteca. A la façana es van col·locar dos finestrals gòtics procedents d’un antic habitatge i l’interior va ser decorat amb elements modernistes.

Adreça: c. Corró, 44
Visita virtual
https://roundme.com/viewgallery/521/216509

Façana de la Casa Clapés (1904)

La Casa Clapés mostra una decoració típicament modernista. És una antiga casa d’origen medieval reformada per M. J. Raspall, la signatura del qual es pot veure a la façana.

Adreça: plaça de la Porxada, 14

Façana de la Casa Bossy (1924)

Projectada el 1924 per l’arquitecte M. J. Raspall, és una obra molt austera en comparació amb la seva producció modernista. L’edifici consta d’una planta baixa i un pis, i hi destaca la torre mirador, des d’on es pot observar la veïna plaça de la Porxada.

Adreça: c. Santa Esperança, 6

Façana de la Casa Torrabadella. Can Ramoneda (1902)

La Casa Torrabadella. Can Ramoneda, obra de l’arquitecte municipal Francesc Mariné, és un edifici eclèctic amb elements renaixentistes i historicistes.

 

A la glorieta destaquen els esgrafiats modernistes, els vitralls emplomats i les rajoles d’escates de peix.

Adreça: c. Anselm Clavé, 29

Façana de Can Puntes (1912)

Antiga casa d’origen medieval construïda fora muralles i reformada per l’arquitecte modernista M. J. Raspall. Destaquen els esgrafiats i les vidrieres emplomades de motius florals. Té una façana de decoració més austera que la majoria d’obres de M. J. Raspall.

Adreça: c. Espí i Grau, 10

Façana de la Casa Blanxart (1904)

Miquel Blanxart i Estapé, hereu d’una de les famílies més riques de la comarca, va ser un important fabricant d’aiguardents i alcalde de la ciutat. De la construcció destaca la interacció dels elements escultòrics i arquitectònics de la planta baixa, obra de Josep Maria Barnadas. També el gran balcó i la decoració d’esgrafiats de la part superior.

 

L’escultura d’una nimfa que es pot veure que toca uns grans de raïm remarca el fet que havia estat l’antiga fàbrica de l’anís Faust. Tant la figura femenina com els relleus esgrafiats dels pisos fan d’aquesta casa un dels edificis més singulars del Modernisme, no només del Vallès sinó de tot Catalunya.

Adreça: c. Joan Prim, 9-11

Façana de la Casa Joan Sanpera (1912)

Joan Sanpera, nascut el 1840 a Granollers, va ser un indià que va fer la seva fortuna important productes d’Amèrica. Quan ja era gran, va tornar al seu barri (el Lledoner) per edificar, el 1912, la seva casa d’estiueig. És una de les mansions més senyorials de la ciutat.

Adreça: c. Corró 321

MÉS INFORMACIÓ SOBRE...