Ruta pel Granollers industrial

Al llarg del segle xx, Granollers es va convertir en un potent motor econòmic gràcies al procés d’industrialització.

 

Al llarg del segle XX, la comarca del Vallès es va convertir en un potent motor econòmic gràcies al procés d’industrialització. L’arribada del ferrocarril, la millora dels transports, la distribució de gas i d’electricitat i l’obtenció d’aigua van ser fonamentals per poder iniciar un gran període fabril, que incloïa principalment filatura, teixidoria, metal·lúrgia, empreses d’alimentació i teuleria.

 

La transformació de la ciutat de Granollers ha anat dissipant el passat, però encara veiem xemeneies i murs que ens parlen dels grans recintes industrials de la ciutat.

Roca Umbert Fàbrica de les Arts

El 1904 es va començar a construir la fàbrica Roca Umbert on es van instal·lar els primers telers. A la dècada dels cinquanta es va construir La Tèrmica per permetre l’autonomia de la fàbrica en el proveïment elèctric.

 

Roca Umbert va unificar en una sola empresa tot el procés de producció (filar, ordir, teixir i tenyir) i això va fer que els seus teixits fossin molt apreciats per la seva qualitat.

 

Actualment, amb els seus 21.000 m² s’ha reconvertit en un nou centre de creació contemporani. Al seu interior també es conserva una xemeneia, incorporada a una de les naus laterals del recinte. És de planta circular, feta de totxo de cara vista i té una alçada d’uns 40 metres.

Adreça: av. Prat de la Riba, 77

La Tèrmica

Es va construir el 1951 i era la instal·lació de l’antiga fàbrica Roca Umbert encarregada de transformar i distribuir l’energia per convertir el cotó en roba.

 

La Tèrmica forma part del patrimoni singular perquè representa un tipus de producció energètica que hi va haver al nostre país durant un temps marcat per la dictadura i l’autarquia econòmica i perquè actualment n’hi ha molt poques que conservin tot el conjunt.

 

Més informació:

Visites guiades: latermica@rocaumbert.cat

Adreça: av. Prat de la Riba, 77 (dins el recinte de Roca Umbert. Fàbrica de les Arts)
Telèfon: 93 861 49 41
Horari: dissabte: de 18 a 20 h / diumenge: d’11 a 13 h (agost tancat)

Xemeneia de la fàbrica de Torras Villà

La fàbrica de Can Torras, juntament amb la fàbrica Roca Umbert i Can Comas, va ser un dels màxims exponents de la indústria tèxtil a Granollers. Actualment, d’aquest gran complex industrial només es mantenen dretes les xemeneies. A la resta dels terrenys s’han construït blocs d’habitatges, una part del parc Torras Villà (inaugurat el 1947) i l’estació d’autobusos.

Adreça: rambla de Josep Tarradellas, s/n

Xemeneia de la Serradora Gibert

La xemeneia de la Serradora Gibert, que encara es conserva, formava part del complex de la serradora Pi i Gibert establerta a Granollers a principis del segle XX. La serradora va ser la primera fàbrica a Granollers que es va dedicar a la construcció de caixes de fusta per a embalatges i per a l’exportació de fruites.

Adreça: entre el carrer Bruniquer i el carrer Enginyer

Xemeneia de la fàbrica de la Font

La fàbrica de la Font es considera la primera indústria tèxtil que va funcionar amb vapor a Granollers.

 

La Font es distingia per l’elaboració de teixits de novetat, però, al mateix temps, era el termòmetre social de la ciutat. Qualsevol moviment polític i obrer, vagues, reivindicacions… solien originar-se a la Font, que era el lloc on més homes treballaven com a teixidors, mentre que a les altres indústries hi havia moltes més dones.

 

La xemeneia, juntament amb l’espai porticat, és l’element industrial que es manté dret com a element simbòlic de la industrialització de la ciutat.

Adreça: c. Ramon Llull, 12

Xemeneia de Can Comas

La fàbrica de Can Comas va estar en funcionament fins a l’any 1967 quan, amb la crisi del tèxtil, va haver de tancar les portes com moltes de les indústries catalanes d’aquest tipus. D’acord amb el que explicava la premsa de l’època, la xemeneia de Can Comas havia de ser la més alta de la ciutat amb 35 metres d’altura. Actualment, per motius de seguretat, no és tan elevada.

Adreça: c. Sant Jaume, 41

MÉS INFORMACIÓ SOBRE...